El mercat d'inversió immobiliària a Espanya ha experimentat grans canvis pel que fa a criteris d'inversió i tipus d'inversors fins a aconseguir nivells de recuperació equiparables als d'abans de la crisi.
El mercat immobiliari d'inversió a Barcelona i a Espanya en general, va viure una dècada d'expansió des de finals dels noranta fins a 2007 i no va ser fins a 2013 que es va tornar a percebre una recuperació favorable per a l'inversor.
A partir d'aquest moment els diners van començar a fluir i els favorits del moment van ser fons d'inversió distressed i de high value added.
Aquest tipus d'activitat s’ha anat estenent a tot tipus de perfil d'inversors, tant locals, com estatals i internacionals.
Els actius adquirits eren tant deutes immobiliaris com grans volums d'immobles a preu de majorista.
Cal destacar que el 2014 va ser un any d'un volum d'activitat extraordinària comparat amb els anys que el precedien; l'any es va tancar amb un record post-crisi d'inversió immobiliària.
El volum acumulat en el tercer trimestre d'aquest any va superar els 5.000 M€, molt més alt que el volum de tot 2013, en més d'1.270 M€.
Gradualment, a partir del 4t trimestre de 2014 i especialment a Madrid i Barcelona, els actius més buscats pels inversors de gran volum eren core i value added de risc controlat.
Aquest tipus d'inversió ha persistit durant el 2015, produint una escassetat i reticència a la venda d'aquest tipus d'immobles i una baixa de les rendibilitats en les noves operacions.
Això ve donat pel manteniment de les rendes i increment de preus d'immobles ben arrendats en prime i primeres i segones línies.
La diferència principal entre el que succeeix avui i el que es venia donant en els darres anys és que aquesta tendència d'interès creixent per actius value added comença a apostar per assumir més riscos i veiem per fi el ressorgiment del gran oblidat en aquests últims anys, els solars.
La tendència d'aquests últims mesos ha produït una quantitat de tancament d'operacions de solars com no es veia des del 2008, sobretot al centre de les grans ciutats com Madrid i Barcelona i a les seves respectives àrees metropolitanes, en zones consolidades i de nova expansió.
A diferència de l'últim cicle, la tendència ha passat de promotors nacionals que compraven i desenvolupaven el sòl a fons d'inversió estrangers grans i mitjans que fan JV o acords amb promotors i gestors nacionals per desenvolupar principalment habitatge de primera residència en zones d'alta demanda i densitat urbana.
Els promotors locals i nacionals a Espanya tenen davant una gran oportunitat per associar-se amb aquests inversors estrangers, si no l'aprofiten podria convertir-se en una amenaça.
Arthur Tell – Consultor Inversor de Forcadell
